mediterrània

El mar està a prop i la mediterrània ens envolta.

La poesia és nostra, quan la fem nostra.

El fet de viure, comporta ser un mateix.

El fet de ser, comporta viure.

Escriure sense pensar i després descobrir que has escrit.

Reflexionar en silenci lluny de les paraules.

Viure callament la tardor com les fulles cauen a terra.

Deixar que tot flueixi al meu voltant per tornar a renéixer.

Fer que la llum i l’ombra buidin els pensaments.

Viure la dualitat amb harmonia i sense tensió.

Viure i deixar viure.

cala Tamariua 

La sal del mar acarona els seus peus i la sorra l’hi treu la salabror.

Com cada dia caminarà descalça damunt la sorra de la platja.

Com cada dia farà el camí per les dunes del desert de la imaginació.

Com cada dia mirarà l'horitzó amb els seus ulls blaus.